El Museu Valencià del Joguet d’Ibi es troba en les instal·lacions que es conserven de la primera fàbrica que es va crear en la localitat.

Els primers joguets d’Ibi eixirien del taller de llanderia de la família Payá en què, a finals del segle XIX, ja fabricaven miniatures dels objectes d’ús domèstic que venien pels mercats ambulants: poals, tasses, arruixadores… destinats als jocs infantils. En 1905 Rafael Payá vendria el taller de llanderia als seus fills i es considera que a partir de llavors la fabricació de joguets comença a guanyar terreny. La vitrina de fusta d’estil modernista que es veu en el vestíbul del museu, va ser utilitzada per a exposar el mostrari de més de cent peces que ja tenien en 1909. Esta vitrina va ser construïda per Luis Ferrando que treballava com a tallista en Payá i que anys després fundaria, junt amb altres operaris, una nova fàbrica que, després de diverses denominacions, adoptaria el nom de “Juguetes y estuches”

En les vitrines situades en la paret esquerra, trobem una representació dels joguets que s’han fabricat en les diverses empreses que han existit a Ibi, perquè Payá va ser la primera però no l’única: Rico, Juguetes y Estuches i Claudio Reig li continuarien iniciant el seu camí al llarg del primer terç del segle XX. Després del parèntesi de la Guerra civil i a pesar de les dificultats, en els anys quaranta sorgirien noves empreses, encara que el gran envol de la indústria joguetera a Ibi es produiria a partir dels anys 50, època en què es va introduir el plàstic. En 1970 es comptava amb més de setanta fàbriques dedicades al joguet.

En els fons del museu conservem joguets de diversa procedència, fabricats tant a Ibi com en altres llocs d’Espanya i del món, part dels quals conviuen en la nostra sala permanent.

Predominen els fabricats amb llanda, però també hi ha d’altres materials, tots ells organitzats per temes que s’han acotat per colors. Les primeres vitrines que trobem, sobre color verd, estan dedicades al Món natural i rural amb qualsevol classe d’animals, tractors, carros… entre ells la tartana, vehicle molt comú en la seua època i que, com a joguet, ha arribat a convertir-se en tot un símbol a Ibi pel fet que, en el primer catàleg que es va editar en la localitat, apareixia un model de tartana amb el número 1 com a referència.

En la vitrina que ocupa la paret, podem conéixer el procés de fabricació dels joguets de llanda. Primerament, es creava un prototip a escala real, generalment amb fusta, sobre el qual s’aplicaven làmines metàl·liques fines per a traure el que serien els patrons i així poder fabricar les matrius amb què després es tallarien i doblegarien les diferents peces del joguet que finalment es muntava a mà.

Continuem amb la zona blava dels avions i barcos, el cel i l’aigua. Estos joguets solien disposar de rodes per a moure’ls de forma manual o amb ajuda de mecanismes. Encara que hi havia barcos, com el que veiem en la primera vitrina fabricat amb fusta i amb la vela de tela, que podien navegar. És un patí a vela de 1952 de l’empresa Gozán d’Ibi.

Els mecanismes dels joguets s’aniran sofisticant a poc a poc, com l’helicòpter de la marca alemanya Arnold, fabricat en els anys 50, que porta un cable incorporat unit a una capseta, que no és una altra cosa que un comandament a distància.

Des del finestral, es pot veure una part de l’antiga fàbrica que encara es conserva intacta. En concret la crida “Nave de l’engafe” on estava la cadena de muntatge dels joguets. El nom deriva del de les xicotetes pestanyes que tenien les peces de llanda al voltant, les “gafes” i que es doblegaven per a muntar el joguet, procés que rebia el nom de “engafe”.

La zona dels trens la identifiquem amb el color roig que rememora el foc de les calderes dels trens reals.

Els primers trens de joguet eren xicotets i senzills com els de la vitrina de la dreta, i es movien espentant-los pel sòl. Alguns fabricants comercialitzaven el mateix tren en diferents versions, com el que està dins de la seua caixa amb quatre vagons i que té al costat un altre igual però més llarg, només canvia la quantitat de vagons. Açò ho feien per a facilitar la seua venda, com menys vagons, més econòmic era. Amb el temps, se’ls van incorporar mecanismes de corda i després elèctrics. En la vitrina central tenim un dels primers trens elèctrics fabricat a Espanya i que es va fer ací a Ibi en 1931. Es tracta de la màquina amb la referència 984 de Payá. Els trens d’esta vitrina estan fabricats en l’anomenada escala 0

El tren era un joguet que pocs podien disfrutar perquè era especialment car, però quan en els anys 60 el nivell de vida comença a millorar, el problema passa a ser que la majoria de les cases no eren molt grans el que complicava tindre una maqueta de tren. És per això que es generalitza la utilització d’escales més xicotetes com la H0, amb què estan fabricats part dels vagons de la vitrina de l’esquerra.

En la zona de la llar rememorem la vida quotidiana. Trobem planxes de carbó, cuines econòmiques, neveres o mobles semblants a aquelles que hi havia en les cases dels nostres iaios, junt amb versions un poc més modernes com les cuines de butà o llavadores súper automàtiques.

En la paret, una vitrina de nines i ninos de diversos materials com el cartó amb què calia evitar l’aigua per a no quedar-te sense joguet; una nina alemanya de 1909 fabricada amb cel·luloide, una xicoteta nina de terracota i, per continuar amb materials diferents, dos nines de feltre, una d’elles amb un gosset, ambdós de l’empresa valenciana Nines Layna. També recordem els ninos i nines de plàstic que van marcar tota una època com el Geyperman, la Nancy fabricada per Famosa, la Sindy de Muñecas Florido i la Lissi fabricada a Ibi per l’empresa Guillem i Vicedo.

Recorrent la Ciutat trobarem personatges diversos, des d’un xiquet perseguit per un gos, una parella de ball, pallassos de circ o un carter junt amb qualsevol classe de vehicles habituals en les ciutats com els cotxes de bombers, policies, ambulàncies, tramvies i inclús un camió del fem. En la vitrina de la paret hem reunit instruments musicals: un orguenet de fusta, tambors, trompetes o la combinació d’ambdós, una trompeta-tambor i junt amb ells un projector de cine. En els antics projectors de cine de joguet les pel·lícules eren de paper vegetal sobre el qual es dibuixaven les històries en dos files, amb xicotetes variacions en les imatges d’una fila a l’altra. En projectar la pel·lícula s’alternava la franja superior i la inferior fent la sensació de moviment.

A Ibi, la fàbrica Payá junt amb la de Claudio Reig van inventar en 1934 este “cine sonoro Rai” les pel·lícules del qual a més tenien uns orificis que no eren una altra cosa que la “banda sonora”

En l’última part de l’exposició permanent, trobem reproduccions de vehicles reals i altres trets de pel·lícules, com un cotxe amb ales. La fama dels personatges de totes les èpoques s’ha vist reflectida també en els joguets. És el cas d’una ballarina de principis del segle XX, Isadora Duncan, que apareix representada conduint el cotxe de carreres de color plata, amb el número 63, fabricat per l’empresa Sanjuán y Cia.

Per les seues dimensions, destaca el gran cotxe a pedals per a ser conduït per un xiquet, el cotxe “Veterano”, fabricat per l’empresa iberuda INJUSA en 1960 i, junt amb ell, un cotxe de la marca Hispano Suiza fabricat per Rico en 1934, que en el seu moment va ser el vehicle més gran fabricat en llanda. En la vitrina dedicada a les motocicletes, podem imaginar les carreres que ja en 1932 es farien amb el joc de motos Velocette de la fàbrica Picó. Junt amb este veiem motos de diversos materials i èpoques, com les de les fàbriques iberudes Juguetes Sanchis, Román i Guiloy.

En l’espai de la paret, descobrim una caixa de construcció amb què es podien muntar diversos models d’automòbils combinant les peces, acompanyada d’uns quants cotxes moderns, com el Tiburón Citroën Payá o el Mercedes de Rico i un cotxe de pel·lícula “El cotxe del Santo” personatge d’una sèrie de l’època, fabricat per Palau en 1967

Tots estos joguets exposats de forma permanent són una part dels nostres fons. La resta es van mostrant per mitjà de les exposicions temporals que es realitzen en el museu durant tot l’any.